Yolanda, M’ha agradat la teva anàlisi DAFO. Jo també estic treballant en “reforç escolar” amb la qual cosa veig punts en comú i m’agradaria compartir amb tu les següents reflexions:
1) En el meu DAFO he inclòs com a debilitat: com se situa la nostra intervenció com a psicopedagogues en aquest espai de reforç? Volia compartir amb tu el que jo estic comprovant: en l’àmbit d’educació no formal el psicopedagog no està gens reconegut –ni conegut- i sovint no es veu diferent del pedagog o del psicòleg. A més, en el centre obert on jo faig pràctiques, també hi ha educadors socials i és de veritat un repte construir un marc de col•laboració on es vegi d’alguna forma reconeguda la nostra tasca i d’alguna manera diferenciada. 2) Com bé apuntes, la gratuïtat del servei, la rotació de becaris i la manca de recursos, unit al caràcter “emergent” de les nostres funcions en educació no formal, pot fer que dins les pràctiques pedagògiques acabis fent “de profe” o una mica d’altres tasques que no serien ben bé les pròpies. Resulta difícil separar-ho. 3) A vegades els educadors demanen solucions a casos de nens amb problemàtiques sense que hagi pogut fer un diagnòstic una mica seriós i consistent de la dificultat i crec que esperen respostes del tipus “clínic” (fes això i es solucionarà) i no des d’un enfocament que es pugui emmarcar en la perspectiva “constructivista” que requereix més temps per elaborar i compartir un criteri conjunt d’anàlisi i d’intervenció en la dificultat concreta, amb perspectiva i projecte a mig termini.
Irene estic molt d'acord amb tu en alguns punts del que comentes sobre la visió del psicopedagog, especialment quan fas referencia a que no esta reconegut però, hi ha alguna professió dins l'àmbit social que ho estigui? En segon terme volia fer referncia a la gratuïtat i es que he estat treballant molt temps en un recurs semblant i en un punt del treball ens vam adonar que quelcom gratuit no hi ha una valoració de la seva importancia i es que tot i que sigui un preu simbòlic molts cops això es important perque ho valorin les families. Podria ser una estratègia a contemplar? Finalment no estic d'acord amb el tercer punt: els educadors molts cops treballen sense recursos i s'agafen al que poden i es per això que busquen respostes ja que amb la seva formació no tene perque saber les dificultats que troben en els nens son clíniques o no.
Lidia, sobre la interpretació que fas del tercer punt a què em referia no és una crítica en absolut als educadors socials, jo també ho sóc i crec que fan molt bona feina i aprenc molt d'elles. El que em refereixo és que sovint als psicopedagogs i altres professionals se'ls demana una tècnica o recurs concret per aplicar i jo entenc que, si nosaltres ens basem en el constructivisme i en la participació activa de la persona que apren, hem de fer comprendre que no hi ha solucions puntuals sinó que és millor treballar en sentit ampli, amb un projecte que abordi el procés d'aprenentatge en el seu conjunt. No sé si m'he explicat bé o la he liat més? Gràcies pels teus comentaris
Certament Lidia el que comentes respecte a la gratuïtat del servei és una estratègia a contemplar. He de dir que quan vaig iniciar l'anàlisi DAFO quant a les fortaleses, aquesta precisament em semblava una, però parlant amb el meu tutor de pràctiques em va fer veure que allò gratuït sempre és poc valorat i sí que, evidentment té conseqüències en el nivell d'implicció de la família. És un ítem que hauria de ser una fortalesa però no ho és.
Trobo molt interessant Irene el que em comentes respecte a les nostres funcions com a psicopedagogs a l'educació no formal. LLegint el que diu (Monereo i Solé, 1996), "ens hem de decantar per una intervenció d'orientació professional i constructivista com a marc global explicatiu dels processos de construcció d'un context de col.laboració entre els professionals de la psicopedagogia i altres professionals qeu interven en el procés de disseny i desenvolupament de les accions educatives en contextos no formals". Això em fa reflexionar en les dificultats que ens trobem per arribar a aquesta col.laboració en aquests contexts, en el sentit que les nostres funcions no estan tan delimitades, definides i diferenciades de les dels altres professionals, és per això que no és fàcil "trobar el nostre lloc".
Hola Irene, ja s’han comentat qüestions molt interessants, però a mi ara m’agradaria comentar-ne un altre que no té res a veure amb el que s’ha dit fins ara. Faig referència als recursos amb els quals els professionals han de treballar i per una altra banda, l’exigència que reben per tal que es vegin resultat en la seva feina. Penso que tant una cosa com l’altra són complicades ja que l’esforç i la feina que es fa, (alguna cosa s’ha comentat sobre això) és en part gairebé voluntària i a la vegada se’ns demanen resultats de forma immediata o molt ràpida si més no. També estic d’acord amb tu Irene que és bo treballar amb els nois i noies de forma integral, en sentit ampli, com tu dius, per tal de respondre a les seves necessitats de forma global realitzant un projecte que englobi les necessitats, els objectius i les estratègies a utilitzar de forma que no és treballin qüestions concretes de forma aïllada a mode de “parche”.
A mí també m'agradat, però hi ha un punt a les amenaces que m'ha cridat l'atenció sobremanera, i és on expliques que un canvi de govern podria inclòs suposar el tancament dels serveis. Em sebla una amenaça prou forta, què hi penseu?
La veritat és que sí, sembla increïble però si hagués un canvi de partit de govern aquest podria no destinar recursos econòmics als crec i ho podria fer cap a altres sectors de l'ensenyament o d'altre tipus. És evident que cada govern té un programa i unes prioritats.
Lo malo de las situaciones económicas como en la que desgraciadamente nos encontramos pueden hacer que, incluso sin cambiar un partido político en una población, se eliminen servicios para casi todos básicos, menos para los políticos de turno...
Bona nit! Et felicito pel DAFO! És una sort que una de les fortaleses sigui la coordinació entre professionals i centres de la zona. Quatre centre són molts! Trobo que és una molt bona oferta de cares als/les adolescents aquest reforç educatiu.
Parles de que una altra fortalesa és la gestió educativa es fa a través dels equip de tutors. Qui són?
Potser podries aprofitar la debilitat que dius que, com són becaris, hi ha dificultat per mantenir una línia. Penso que si això ho convertim amb altres paraules com “gent nova, variada, amb diferents maneres de pensar i fer” poden enriquir aquest servei... i, per tant, transformar-ho en una fortalesa? Què et sembla?
Teniu moltes fortaleses i això és un bon inidicatiu del vostre centre. Enhorabona.
Ah! I estic d’acord amb les que dieu que amb un canvi de política, canviaran molts plans. Cada partit té les seves prioritats i no tenim massa força amb el repartiment econòmic. Espereu a veure com acabarem els que estem en el món de l’ensenyament... Tenim la LEC però amb matisos que es poden interpretar segons qui ho llegeixi i ja sabeu que amb una frase com: “Amb aquest decret queda derogat l’anterior”, fàcilment canviaran algunes coses. Què en penseu?
Gràcies Mireia, afortundament el municipi de Calvià on estan situats els centres de reforç està molt interessat pel tema de l'educació. Els tutors són tots llicenciats en pedagogia o psicologia i són els encarregats de mantenir la relació amb les famílies, mitjançant les entrevistes durant el curs, els que estan en contacte amb els professors dels instituts i els que fan el seguiment dels alumnes tant escolar a través dels plannings setmanals, com conductual. Respecte al tema dels becaris, tens tota la raó, ells fan una excel.lent feina, jo em referia més al tema de la mobilitat i que no estan valorats econòmicament com es mereixen.
Com a conclusió d'aquest debat, el primer de tot, vull donar-vos les gràcies per les vostres aportacions que han fet que aquest fos un espai de compartir idees, reflexions i aprenentatge. Amb el debat hem pogut comentar i veure les realitats d'altres centres i comparar-les amb el de cadascú. En un principi, quan em varen dir de fer la matriu DAFO em va sobtar ja que mai abans havia sentir parlat de debilitats i fortaleses d'un centre. Ara he après el que és, he pogut aplicar-ho al centre on faig les pràctiques i fer-me conscient de les seves necessitats i carències però també de les coses positives i que fan que la tasca vagi cap endavant. De la reflexió i de la consciència dels punts dèbils se'n deriva la crítica, la modificació i per tant la millora i el canvi.
Yolanda, M’ha agradat la teva anàlisi DAFO. Jo també estic treballant en “reforç escolar” amb la qual cosa veig punts en comú i m’agradaria compartir amb tu les següents reflexions:
ResponderEliminar1) En el meu DAFO he inclòs com a debilitat: com se situa la nostra intervenció com a psicopedagogues en aquest espai de reforç? Volia compartir amb tu el que jo estic comprovant: en l’àmbit d’educació no formal el psicopedagog no està gens reconegut –ni conegut- i sovint no es veu diferent del pedagog o del psicòleg. A més, en el centre obert on jo faig pràctiques, també hi ha educadors socials i és de veritat un repte construir un marc de col•laboració on es vegi d’alguna forma reconeguda la nostra tasca i d’alguna manera diferenciada.
2) Com bé apuntes, la gratuïtat del servei, la rotació de becaris i la manca de recursos, unit al caràcter “emergent” de les nostres funcions en educació no formal, pot fer que dins les pràctiques pedagògiques acabis fent “de profe” o una mica d’altres tasques que no serien ben bé les pròpies. Resulta difícil separar-ho.
3) A vegades els educadors demanen solucions a casos de nens amb problemàtiques sense que hagi pogut fer un diagnòstic una mica seriós i consistent de la dificultat i crec que esperen respostes del tipus “clínic” (fes això i es solucionarà) i no des d’un enfocament que es pugui emmarcar en la perspectiva “constructivista” que requereix més temps per elaborar i compartir un criteri conjunt d’anàlisi i d’intervenció en la dificultat concreta, amb perspectiva i projecte a mig termini.
Irene estic molt d'acord amb tu en alguns punts del que comentes sobre la visió del psicopedagog, especialment quan fas referencia a que no esta reconegut però, hi ha alguna professió dins l'àmbit social que ho estigui?
ResponderEliminarEn segon terme volia fer referncia a la gratuïtat i es que he estat treballant molt temps en un recurs semblant i en un punt del treball ens vam adonar que quelcom gratuit no hi ha una valoració de la seva importancia i es que tot i que sigui un preu simbòlic molts cops això es important perque ho valorin les families. Podria ser una estratègia a contemplar?
Finalment no estic d'acord amb el tercer punt: els educadors molts cops treballen sense recursos i s'agafen al que poden i es per això que busquen respostes ja que amb la seva formació no tene perque saber les dificultats que troben en els nens son clíniques o no.
Lidia,
ResponderEliminarsobre la interpretació que fas del tercer punt a què em referia no és una crítica en absolut als educadors socials, jo també ho sóc i crec que fan molt bona feina i aprenc molt d'elles. El que em refereixo és que sovint als psicopedagogs i altres professionals se'ls demana una tècnica o recurs concret per aplicar i jo entenc que, si nosaltres ens basem en el constructivisme i en la participació activa de la persona que apren, hem de fer comprendre que no hi ha solucions puntuals sinó que és millor treballar en sentit ampli, amb un projecte que abordi el procés d'aprenentatge en el seu conjunt. No sé si m'he explicat bé o la he liat més? Gràcies pels teus comentaris
Certament Lidia el que comentes respecte a la gratuïtat del servei és una estratègia a contemplar. He de dir que quan vaig iniciar l'anàlisi DAFO quant a les fortaleses, aquesta precisament em semblava una, però parlant amb el meu tutor de pràctiques em va fer veure que allò gratuït sempre és poc valorat i sí que, evidentment té conseqüències en el nivell d'implicció de la família. És un ítem que hauria de ser una fortalesa però no ho és.
ResponderEliminarTrobo molt interessant Irene el que em comentes respecte a les nostres funcions com a psicopedagogs a l'educació no formal. LLegint el que diu (Monereo i Solé, 1996), "ens hem de decantar per una intervenció d'orientació professional i constructivista com a marc global explicatiu dels processos de construcció d'un context de col.laboració entre els professionals de la psicopedagogia i altres professionals qeu interven en el procés de disseny i desenvolupament de les accions educatives en contextos no formals". Això em fa reflexionar en les dificultats que ens trobem per arribar a aquesta col.laboració en aquests contexts, en el sentit que les nostres funcions no estan tan delimitades, definides i diferenciades de les dels altres professionals, és per això que no és fàcil "trobar el nostre lloc".
ResponderEliminarHola Irene, ja s’han comentat qüestions molt interessants, però a mi ara m’agradaria comentar-ne un altre que no té res a veure amb el que s’ha dit fins ara. Faig referència als recursos amb els quals els professionals han de treballar i per una altra banda, l’exigència que reben per tal que es vegin resultat en la seva feina. Penso que tant una cosa com l’altra són complicades ja que l’esforç i la feina que es fa, (alguna cosa s’ha comentat sobre això) és en part gairebé voluntària i a la vegada se’ns demanen resultats de forma immediata o molt ràpida si més no.
ResponderEliminarTambé estic d’acord amb tu Irene que és bo treballar amb els nois i noies de forma integral, en sentit ampli, com tu dius, per tal de respondre a les seves necessitats de forma global realitzant un projecte que englobi les necessitats, els objectius i les estratègies a utilitzar de forma que no és treballin qüestions concretes de forma aïllada a mode de “parche”.
On dic Irene vull dir Yolanda!! Lapsus!!
ResponderEliminarA mí també m'agradat, però hi ha un punt a les amenaces que m'ha cridat l'atenció sobremanera, i és on expliques que un canvi de govern podria inclòs suposar el tancament dels serveis. Em sebla una amenaça prou forta, què hi penseu?
ResponderEliminarLa veritat és que sí, sembla increïble però si hagués un canvi de partit de govern aquest podria no destinar recursos econòmics als crec i ho podria fer cap a altres sectors de l'ensenyament o d'altre tipus. És evident que cada govern té un programa i unes prioritats.
ResponderEliminarHola!
ResponderEliminarLo malo de las situaciones económicas como en la que desgraciadamente nos encontramos pueden hacer que, incluso sin cambiar un partido político en una población, se eliminen servicios para casi todos básicos, menos para los políticos de turno...
Un triste ejemplo:
http://www.laopiniondemurcia.es/comunidad/2010/11/20/ong-resignan-morir-recorte-subvenciones-publicas/284605.html
Bona nit!
ResponderEliminarEt felicito pel DAFO!
És una sort que una de les fortaleses sigui la coordinació entre professionals i centres de la zona. Quatre centre són molts!
Trobo que és una molt bona oferta de cares als/les adolescents aquest reforç educatiu.
Parles de que una altra fortalesa és la gestió educativa es fa a través dels equip de tutors. Qui són?
Potser podries aprofitar la debilitat que dius que, com són becaris, hi ha dificultat per mantenir una línia. Penso que si això ho convertim amb altres paraules com “gent nova, variada, amb diferents maneres de pensar i fer” poden enriquir aquest servei... i, per tant, transformar-ho en una fortalesa? Què et sembla?
Teniu moltes fortaleses i això és un bon inidicatiu del vostre centre. Enhorabona.
Ah! I estic d’acord amb les que dieu que amb un canvi de política, canviaran molts plans. Cada partit té les seves prioritats i no tenim massa força amb el repartiment econòmic.
Espereu a veure com acabarem els que estem en el món de l’ensenyament... Tenim la LEC però amb matisos que es poden interpretar segons qui ho llegeixi i ja sabeu que amb una frase com: “Amb aquest decret queda derogat l’anterior”, fàcilment canviaran algunes coses.
Què en penseu?
Gràcies Mireia, afortundament el municipi de Calvià on estan situats els centres de reforç està molt interessat pel tema de l'educació.
ResponderEliminarEls tutors són tots llicenciats en pedagogia o psicologia i són els encarregats de mantenir la relació amb les famílies, mitjançant les entrevistes durant el curs, els que estan en contacte amb els professors dels instituts i els que fan el seguiment dels alumnes tant escolar a través dels plannings setmanals, com conductual.
Respecte al tema dels becaris, tens tota la raó, ells fan una excel.lent feina, jo em referia més al tema de la mobilitat i que no estan valorats econòmicament com es mereixen.
Com a conclusió d'aquest debat, el primer de tot, vull donar-vos les gràcies per les vostres aportacions que han fet que aquest fos un espai de compartir idees, reflexions i aprenentatge. Amb el debat hem pogut comentar i veure les realitats d'altres centres i comparar-les amb el de cadascú. En un principi, quan em varen dir de fer la matriu DAFO em va sobtar ja que mai abans havia sentir parlat de debilitats i fortaleses d'un centre. Ara he après el que és, he pogut aplicar-ho al centre on faig les pràctiques i fer-me conscient de les seves necessitats i carències però també de les coses positives i que fan que la tasca vagi cap endavant. De la reflexió i de la consciència dels punts dèbils se'n deriva la crítica, la modificació i per tant la millora i el canvi.
ResponderEliminar